Fotografia de comunió de Vilanova de Bellpuig amb mossèn
Josep (Rector de la canya) i trenta-dos vailets (dinou nens i tretze nenes) de
l’any 1927 davant el mur de l’església de Sant Pere Apòstol que dona a la Plaça
de la Creu. Te la
fotografia (còpia original) penjada al menjador de casa.
Va viure a ca la Rosa el Magí , entre ca la Caterina i
cal Fita. Casat amb la Paquita (de les Garrigues). De petit recordo que
l’anomenaven Ignasi de ca la Casilla perquè son pare era en Joan de ca la
Casilla. El seu ofici era paleta. Junt amb l’Antonio de cal Paco es va
encarregar de les obres de ca l’Àngel. El dia 31 de desembre de 2011 i el dia 1
de gener de 2012 he parlat amb ell a casa seva, al carrer Sant Genís, 13, on
resideix actualment.
Em va dient els noms i casa dels que recorda:
1.
Juanito
de ca la Tonya
2.
Pau
Pascual de cal Patxanet
3.
Sinén
Pons de ca l’Esperança
4.
Francisco
Fontova de ca la Rosenda
5.
Joan
Sans Cots de cal Marrinxa
6.
Ramon
Clarissó de cal Clarissó
7.
Domingo
Pascual Ayguadé de cal Mingo
8.
Sinén de
cal Nou
9.
Ramon
Serra Sales de cal Xai
10.
Peret
del Xai
11.
Enric
Segarra de cal Cabòries
12.
Angeleta
de cal Juni
13.
Mundeta
de cal Regué
14.
Tell de
cal Sebastianet
15.
Tonet
Sales de cal Sorro (Zorro?)
16.
Joan Rulló
Rius de cal Sisco el Carletes
17.
Cisco de
cal Ferrots
18.
Mossèn
Josep (Rector de la canya)
19.
Cal
Pixat
20.
Àngel
Berga Sanfeliu de cal Bergonet
21.
Ramon de
cal Fotet/cal Sevillano
22.
?
23.
?
24.
Cecília
Plaza Sales de cal Bola
25.
Maria
Vilaró de cal Pompilio
26.
Antònia
de cal Petit
27.
Carme
Visa Pobes de ca la Conxa
28.
Ignasi
Castelló Llovera de ca la Casilla
29.
Josep
Mir de cal Batiste
30.
Ventura
de cal Tato
31.
Úrsula
de ca la Torra
32.
Antonieta
de cal Regué
33.
De ca la
Felis (dubtós)
Anecdotari:
Conta l’Ignasi que a la foto hi falta una nena de ca
l’Honesta. Poc abans de fer la primera comunió una tarda ja fosc, sortint de
catecisme, jugaven a uc i amagar. La nena de ca l’Honesta per amagar-se va
saltar dins d’una piadora que hi havia a cal Cortada. La piadora estava oberta
i la verema era a baix al celler. La nena va tenir la mala fortuna de caure a
dins la verema quedant-se colgada i ofegant-se sense remei. Després de molta
estona de cercar-la es van adonar del sot obert davant de cal Cortada i van
confirmar els pitjors presagis baixant a dins la verema i rescatant-ne el seu
cos. Es dona el fet que la nena era amiga de la Prudència de cal Felip i la mare
de la Prudència va baixar corrent, esverada, tot el carrer Major perquè es
pensava que era la seva filla la que havia caigut dins la piadora.
El 1939, a les acaballes de la Guerra Civil Espanyola de
36, ell, una quinta abans de la del biberó, va fer el rellevo de la seva
brigada (brigada nº 143 24ª divisió republicana) amb la brigada del meu padrí
Cisco a l’Ampolla. Quan les brigades es trobaven, cridaven els soldats en veu
alta si hi havia algú de Lleida; després al dir el poble de Vilanova de Bellpuig
es van trobar. Ell era de la brigada més jove i el meu padrí de les més
veteranes. Van donar-los per menjar unes caixes de sardines que van fregir allí
mateix.
El dia de fer la foto, l’Ignasi no volia sortir-hi i es
va amagar. El motiu era que sentia vergonya de dur un vestit nou amb pantalons
llargs que sa mare li havia encarregat a cal Valls. Els seus companys van haver
de buscar-lo i convèncer-lo de que volgués ser a la foto
Mossèn Josep tenia una canya a doctrina i qui no se sabia
el catecisme li donava un toc al cap. El que més rebia era en Juanito de ca la
Tonya que arribava tard a catecisme dient que el seu pare el necessitava.
L’excusa no li valia de res i els cops de canya van seguir.
