2012/04/26

Testimonis de Vilanova: Ignasi Castelló Llobera


Fotografia de comunió de Vilanova de Bellpuig amb mossèn Josep (Rector de la canya) i trenta-dos vailets (dinou nens i tretze nenes) de l’any 1927 davant el mur de l’església de Sant Pere Apòstol que dona a la Plaça de la Creu. Te la fotografia (còpia original) penjada al menjador de casa.



Ignasi Castelló Llovera (28)
nascut el 29 de gener de 1919

Va viure a ca la Rosa el Magí , entre ca la Caterina i cal Fita. Casat amb la Paquita (de les Garrigues). De petit recordo que l’anomenaven Ignasi de ca la Casilla perquè son pare era en Joan de ca la Casilla. El seu ofici era paleta. Junt amb l’Antonio de cal Paco es va encarregar de les obres de ca l’Àngel. El dia 31 de desembre de 2011 i el dia 1 de gener de 2012 he parlat amb ell a casa seva, al carrer Sant Genís, 13, on resideix actualment.

Em va dient els noms i casa dels que recorda:

1.     Juanito de ca la Tonya

2.     Pau Pascual de cal Patxanet

3.     Sinén Pons de ca l’Esperança

4.     Francisco Fontova de ca la Rosenda

5.     Joan Sans Cots de cal Marrinxa

6.     Ramon Clarissó de cal Clarissó

7.     Domingo Pascual Ayguadé de cal Mingo

8.     Sinén de cal Nou

9.     Ramon Serra Sales de cal Xai

10.  Peret del Xai

11.  Enric Segarra de cal Cabòries

12.  Angeleta de cal Juni

13.  Mundeta de cal Regué

14.  Tell de cal Sebastianet

15.  Tonet Sales de cal Sorro (Zorro?)

16.  Joan Rulló Rius de cal Sisco el Carletes

17.  Cisco de cal Ferrots

18.  Mossèn Josep (Rector de la canya)

19.  Cal Pixat

20.  Àngel Berga Sanfeliu de cal Bergonet

21.  Ramon de cal Fotet/cal Sevillano

22.  ?

23.  ?

24.  Cecília Plaza Sales de cal Bola

25.  Maria Vilaró de cal Pompilio

26.  Antònia de cal Petit

27.  Carme Visa Pobes de ca la Conxa

28.  Ignasi Castelló Llovera de ca la Casilla

29.  Josep Mir de cal Batiste

30.  Ventura de cal Tato

31.  Úrsula de ca la Torra

32.  Antonieta de cal Regué

33.  De ca la Felis (dubtós)

Anecdotari:
Conta l’Ignasi que a la foto hi falta una nena de ca l’Honesta. Poc abans de fer la primera comunió una tarda ja fosc, sortint de catecisme, jugaven a uc i amagar. La nena de ca l’Honesta per amagar-se va saltar dins d’una piadora que hi havia a cal Cortada. La piadora estava oberta i la verema era a baix al celler. La nena va tenir la mala fortuna de caure a dins la verema quedant-se colgada i ofegant-se sense remei. Després de molta estona de cercar-la es van adonar del sot obert davant de cal Cortada i van confirmar els pitjors presagis baixant a dins la verema i rescatant-ne el seu cos. Es dona el fet que la nena era amiga de la Prudència de cal Felip i la mare de la Prudència va baixar corrent, esverada, tot el carrer Major perquè es pensava que era la seva filla la que havia caigut dins la piadora.

El 1939, a les acaballes de la Guerra Civil Espanyola de 36, ell, una quinta abans de la del biberó, va fer el rellevo de la seva brigada (brigada nº 143 24ª divisió republicana) amb la brigada del meu padrí Cisco a l’Ampolla. Quan les brigades es trobaven, cridaven els soldats en veu alta si hi havia algú de Lleida; després al dir el poble de Vilanova de Bellpuig es van trobar. Ell era de la brigada més jove i el meu padrí de les més veteranes. Van donar-los per menjar unes caixes de sardines que van fregir allí mateix.

El dia de fer la foto, l’Ignasi no volia sortir-hi i es va amagar. El motiu era que sentia vergonya de dur un vestit nou amb pantalons llargs que sa mare li havia encarregat a cal Valls. Els seus companys van haver de buscar-lo i convèncer-lo de que volgués ser a la foto

Mossèn Josep tenia una canya a doctrina i qui no se sabia el catecisme li donava un toc al cap. El que més rebia era en Juanito de ca la Tonya que arribava tard a catecisme dient que el seu pare el necessitava. L’excusa no li valia de res i els cops de canya van seguir.

2011/03/10

1927. LO PADRÍ I LA IAIA ES CASEN

Després de la mili lo padrí es va casar. Va conèixer una xiqueta a Borges Blanques quan hi anava a comprar oli i vendre guano. Era la futura  iaia Dolors que de ben joveneta s’estava de minyona a casa d’un militar. No hi ha cap fotografia d’aquest casament però conservem a casa algunes imatges seves d’abans de casar-se. Aqui en mostro una de cadascú.





Fotografia de la iaia Dolors Gou Gené als vint anys (1923)
D'aquesta foto sabem que la va dur de Borges, per tant se la va fer mentre treballava de minyona a casa del militar (tenia habitació, un bon sou i  li permetien disposar d'algunes tardes lliures; segons explicava la pròpia iaia, la van tractar com a una filla. Això sí, una filla molt pencaire!)
Al peu del document s'hi pot llegir clarament:
G. DE OLALDE. FOTÓGRAFO. Repórter artístico de la Real Casa. Rufas nº14 y 16 ZARAGOZA
No crec que anés a Saragossa a fer-se la foto. És probable que fos el fotògraf o un llogat seu qui anés per pobles i ciutats fent retrats. Per tant algún dia es devia presentar per Borges Blanques algún artista de la cambra fosca i devia posar-se a immortalitzar rostres i figures. Aleshores la cadira, per exemple, devia formar part del mobiliari de la casa. El fotògraf devia improvitzar un estudi (la cortina del darrere és un element clarament afegit, tal volta una vànova, unes tovalles o una tela fosca de la casa) Du la meva iaia un vestit senzill però elegant. Amb la mà dreta agafa un ventall plegat. I justament les mans gens fines ni delicades denoten treball dur.

Aquesta foto del padrí era entre els fulls d'un llibre de comptes. És del 1922 i té el format d'una targeta postal. No sé si feta en estudi o amb un decorat de fotògraf ambulant. El cert és que el pare m'ha explicat que solien passar fotògrafs per la festa major o altres diades assenyalads per tal de guanyar-se algun duret. Camisa clara a quadres, de coll estret, amb el nus de la corbata ben ajustat una agulla o botons. A la butxaca de l'americana un mocador i una ploma estilogràfica. Al padrí li agradava força llegir i escriure. La iaia no va tenir temps d'anar a l'escola i no en va aprendre.

 
Quatre anys després (1928) naixia l’hereu de ca l’Àngel de la Minga, o sigui el meu pare. En la següent foto, del 1929, el veiem minyó d’un any a la falda de la seva padrina Antònia.

Aquesta imatge la va captar un fotògraf ambulant a Vilanova de Bellpuig. No va utilitzar cap decorat. Va posar una filera de tres cadires per seure la mare al centre i les dues filles al costat i tot el conjunt de persones dretes al darrere. El lloc és al corral de ca l'Àngel de la Minga. A la paret de la dreta s'hi poden veure estris de pagès penjats. En primer terme al peus un jaç de palla o potser fem.

Dretes d’esquerra a dreta:

1. Noia de ca l’Aixalà, família forastera. Son pare era canaler. El meu pare m'explicà que ell era encara un xiquet quan aquesta família  va marxar cap a Tàrrega.

2.Dolors Gou Gené, la nostra iaia i mare de la criatura.

3. Josefa Penella, Pepa de ca la Tecla.

4.Pepa de cal Sereno.

Asseguts d’esquerra a dreta:

5.Àngela Pascual Sanfeliu, la tia Angeleta, germana del meu padrí Cisco, casada després amb lo Ramon de cal Silvestre.

6. Antònia Sanfeliu Sanfeliu. Du el seu net a la falda.
7. La criatura de la falda és Àngel Pascual Gou, el meu pare.

8. Maria Pascual Sanfeliu, la tia Maria, també germana del meu padrí Cisco, casada després a  cal Coc.

Ja ho veieu més o menys com una boda i els seus convidats!
Després, el 1934, vindria al món el seu segon fill, lo meu tiet Josep Mª i el 1937, en plena Guerra Civil, lo tiet Jordi.
Esclata la guerra civil i lo padrí és cridat a files per la República dos anys després, el 1938. Viu l’horror de la guerra al front d’Aragó. Sobreviu a la tragèdia però aquesta el marcarà ja de per vida.

2010/12/08

1924. LA MILI DEL PADRÍ

De petit, quan  la mare em donava una capsa de llauna plena de fotos per entretenir-me,  no tenia ni idea del que estava fent. M'estava aviciant a guaitar amb curiositat. M'estava ensenyant a entrar en el món pels ulls. M'estava introduint a la universitat del paper fotosensible. Sense pagar cap matrícula ni moure'm de casa. Em vaig acostumar a mirar fotos i a gaudir-ne. Conservem la majoria d'aquelles fotos.
Ara en la era digital les he posat a la memòria de silici per fer-les més assequibles a altres familiars llunyans o per parlar-ne amb coneguts i amics o per visualitzar-les i interrogar-les en un blog. Pretenc imaginar, suposar, endevinar històries de la mà dels documents gràfics més populars que mai hi hagi hagut: les fotos. Formen part de la nostra vida i jo sense elles hauria d'esforçar-me molt per trobar un altre al·licient similar. Em mantenen la ment desperta i inclús abans que tinguin un format físic, quan veig les futures fotografies encara vives davant els meus ulls, penso com les puc tornar un rectangle més o meys gran en blanc i negre o en color i lamento aquelles imatges que ja mai podré captar perquè no tenia una càmera a les mans o perquè no em vaig atrevir a immortalitzar-les per educació o vergonya pròpia o d'altri.



Comencem per aquesta foto mateix. És una d'aquelles fotos que creus que sempre has vist, que sempre ha voltat per casa. Està feta sota la part dreta del portal dels apòstols de la seu vella de Lleida l'any 1924. Els soldats amb uniforme impecable, corretges lluents i botons complets, duen tots un fusell. Quin model? El soldat del detall sembla mostrar-lo tot orgullós, una mica jocós.


Al coll i a la sivella porten el número 26. És el número de la companyia?


Al centre hi ha un oficial molt jove i somrient amb una estrella a la màniga esquerra. Quina graduació representa?


Alguns soldats van amb espardenyes de vetes. Era una qüestió de comoditat suposo. No és una indumentària típica de soldats però sí que s'utilitzava molt a pagès. Em permeto deduir que com lo meu padrí, molts soldats de la foto debien ser pagesos de les terres de ponent. Els van permetre dur espardenyes el dia de la foto?


Són preguntes que em faig. I a tota pregunta li agrada una resposta. Ajagut en primer terme hi ha un personatge que destaca en la foto. Per la posició, perque porta un elegant abric de doble botonera, perque és guerxo i perque és el corneta de la companyia.


Francesc Pascual Sanfeliu, el meu padrí de ca l'Àngel (Vilanova de Bellpuig, Pla d'Urgell) està assegut a la primera fila per baix i és el quart per l'esquerra. Du un rellotge de pulsera quadrat. Un luxe per un pagès?


Va fer la mili amb lo Josep de cal Garça. Apareix també a la foto?

Són preguntes que aniré intentant respondre.

Un darrer detall: sabia que lo padrí havia fet la mili a Lleida però la foto no la situava en el seu espai contextual exacte. Finalment aquesta mena de columnes d'ornamentació gòtica que sobresurten al darrera del grup ha sigut la pista per descobrir que es tracta dels brancals gòtics del portal dels apòstols de la seu vella de Lleida. Dos documents més de la portalada completa per comparar. Un del 1912



i un altre d'actual.



La Seu Vella des de la Guerra dels Segadors (1640) fins a la seva cessió a l'aministració civil (1948) ha estat utilitzada gairebé sense interrupcions com a caserna militar. Per aquest motiu la foto de la mili del meu padrí està feta justament en una de les portes que servien d'accès a les dependències militars. El seu ús castrense tan llarg van dur a un gran deteriorament el monument icona de la ciutat de Lleida. Sortosament des del 1948 s'ha recuperat amb una intensa restauració.

Quan el pare va veure la foto de la mili del padrí de seguida va reconéixer dos companys més del padrí i justament els té al costat dret i esquerre

 Es tracta del Cisco de ca la Sileta (Francesc Tudela)


 I del Blai de cal Cots (Blai Font Rius)



Fa uns dies vaig contactar amb el fill de'n Blai. Quan li vaig preguntar a aquell home d'uns vuitanta anys si tenia una foto de la mili de son pare em va mirar amb uns ulls com taronges. Em va dir que no la tenia, que algú havia cremat capses de fotos en un trasllat de domicili. Un dia després li portava una còpia de la foto general, de tota la companyia, a casa seva.  Em va explicar  que quan son pare feia la mili si tenies diners et podies permetre lliurar-te de les obligacions de recluta i marxar cap a casa. Em sembla que em va dir que era una "exenció de cupo" o bé quelcom similar. Que hi ha de cert en això? Es podia comprar el servei militar per tal de no passar els dies al quarter? Ja ho veieu: més preguntes per resoldre. També em contà que un dia son pare estant de passeig per Lleida el va aturar una mena de guardia militar que aleshores hi havia. Quan li van demanar el nom en Blai en va respondre un de fals. En tornar al quarter, a l'hora de passar revista, el guardia militar va llegir el nom fals i naturalment ningú va respondre. Enfurismat el guàrdia va jurar que enxamparia al que li havia gastat aquella mala jugada, però no va recordar la cara de'n Blai i aquest se'n va sortir força bé. Per què havia aquell guàrdia aturat al Blai? Què havia passat perquè aquest fós interpelat pel guàrdia? Això el seu fill no ho sabia. En Blai, un altre dia, va lligar a la cua d'un gos del quarter uns pots de llauna i el va aviar carrer Cavallers avall. Es montà un batibull fenomenal amb el gos corrent amunt i avall del carrer Cavallers i Major. Finalment alguna ànima caritativa va alliberar el pobre animal de la bateria de pots enganxats a la cua i el gos , ja calmat, va trobar el camir per tornar al quarter.

Després d'aquesta conversa amb el fill de'n Blai vaig anar a ca la Sileta amb la intenció de lliurar la segona còpia però estava tancat i no va respondre ningú. Quedarà per més endevant que els dugui la foto del seu avantpassat.
Com veieu aquesta colla no s'avorrien a la mili. Per cert, del Josep de cal Garça, ni rastre. Si més no a la foto.

Per acabar posaré tres fotos més del meu padrí relacionades amb la mili. Primer la foto d'estudi típica que era pels pares o per la nòvia.

 La segona correspon a un grup que no tinc molt clar quina funció tenia. Hi ha una caixa i és evident que forma part de la iconografia musical militar com la corneta. Els barrets son diferents...Per què? Lo padrí és el de la dreta.

 La tercera foto és d'algun moment de lleure. No és que lo meu padrí s'hagués passat a l'aviació sent d'infanteria. És una foto feta per un fotógraf de fira que tenia una parada , una càmera de tripode i caixa fosca de fusta; que es guanyava alguna pesseta fent fotos a la gent que es volia posar darrera dels seus decorats. No sé si la foto està presa a Lleida, a Mollerussa, a Bellpuig o a Borges, que eren places amb mercat i fira. Tampoc sabem qui és el copilot. Potser un company de mili...però aleshores per què no du uniforme?